Ahir va ser un dia que vull recordar, per això dedicaré aquesta entrada a la persona que el va fer especial. També vull donar les gràcies a l'anna per tots els consells d'ahir ( tot i que alguns els ignoraré) i per aguantar la meva xerrameca interminable.
A tu, vull dir-te que no pateixis per res, que seguiré esperant-te , fins que calgui. No vull que tot aixo s'acabi de cap de les maneres. El que hagi d'arribar ja arrivarà i ara no em cal pas res més. Se que potser em conformo amb poc o que soc massa bleda pero de fet, es que què més vull tenint en compte la situació?
Començo el blog amb aquesta foto, però no serà l'ultima perque tinc moltes més coses a opinar sobre aquest ema i sobre molts altres. Avui plego perque m'esperen. ^^ bye